Ascenció al Lloro de Montserrat en lliure

panoramica_montserrat

El lloro és una roca d’allò més carísmàtica situada a la regió d’agulles de Montserrat que assoleix els 1180mt. d’alçada i una de les més carísmàtiques de la muntanya.

Disposa de 6 vies que la coronen des de totes les orientacions.

1: Iglesias-Casanovas:120m 5b Ae
2: Cerdà: 100m 120m 5b Ae
3: Realitat virtual: 240m 5c Ae
4: Normal: 60m 5b A2+
5: Per sota l’ala:60m 5b A2
6: Iglesias-Torres: 100m 5b A2

Jordi Coma em va propossar intentar fer la primera ascenció en lliure al Lloro per la seva via Normal, és a dir la que podría suposar menor dificultat. Vem consultar vàries fonts com les ressenyes de Kpujo, Ressenya.net i inclús un llibre de Montserrat Pam a Pam.

lloro_pamapamRessenya extreta del Llibre Montserrat pam a pam (via Normal, el Lloro)

lloro_kpujoRessenyes Via Normal (Kpujo.com)

lloro_ressenyanetRessenya via Normal del Lloro (Font: Ressenya.net)

Fragment extret del llibre Montserrat Pam a Pam :  El LLoro (pag. 107-108)

Té una situació privilegiadda, al lloc on el camí que ve de la canal Ampla tomba i baixa pel torrent de la canal del Lloro fins a trobar el que va de la Portella a coll de Porc; és una de les roques més originals de la muntanya per la característica silueta que li ha donat el nom i que sobresurt de totes les veines pel seu desplom acusat. Per això ha estat una de les més difícils d’escalar; era una d’aquelles en les qual encara s’utilitzava el tronc per a superar la balma. A l’inici de l’ascenció, en el mateix basement hi ha una placa amb la inscripció següent: “Benedicte montes et colles domino benedicte universa germinantia domino”

(Resenya al butlletí C.E.C.495, agost del 1936.)

La via Normal comença precisament per una canaleta a la dreta de la placa esmentada; remuntant amb un pas de IV sup., s’arriba damunt el pedestal de l’agulla. Al peu d’una savina s’inicia el tram que abans se superava amb un tronc.

Hom troba un lloc on es pot pitonar bé, cal continuar per un curt flanqueig vers l’esquerra i després remuntar a una fissura-canaleta que davalla de sota un balmat per anar a buscar-ne una altra més a la dreta, és a dir, bó i fent un zig-zag des del pitó segur esmentat. Un cop arribats a la segona canal, hom la puja fins un pi proper al cim, el mateix que serveix de rappel. Roca de V i A1 combinada en artificial i en lliure. Fou escalada per primera vegada el 28-5-36 per Costa i Colell.

En Company, Ventura i Navarro obriren una variant de la via normal (que ells anomenen per sota l’ala) escalada de dificultat semblant a la normal però potser més exposada. En Jaume Cerdà superà, amb els seus cèlebres tascons de plom, el desplom de la vessant NE. Finalment per la vessant Nord, el mes de Junt de 1969, A. Iglésias i Carme Torres acabaren una via nova (60m A2 i VI de dificultat) que al capdamunt supera la balma del bec.

Fins a la data, i si no ens fallen les fonts d’informació no s’havia fet la primera ascenció en lliure, i el dimecres 29 de maig de 2013 ens vem decidir a fer un intent en rotpunkt.

Per arribar-hi podem anar per Can Massana, passant el refugi Vincenç Barbé o bé des dels Cassots pujant directament per la canal direcció portell estret.

Via Normal del Lloro:

La via orientada al nord té un recorregut d’uns 60 metres i es realitza en 2 o 3 llargs.

La placa commemorativa ja no es troba al peu de via tal i com explica el llibre de Montserrat Pam a Pam…si que hi ha un forat buit, on possiblement hi habia estat anclada…

1er llarg

Per començar tenim un antic buril a l’alçada del pit que ens permet assegurar-nos davant una possible caiguda abans d’assolir el primer seguro, un pitó encastat a la fissura a uns 3 metres. Millor assegurar-nos amb un dels arbustos que tenim al voltant, ja que una caiguda abans d’assolir el primer pitó podría ser perillosa.

Aquest primer pas podría rondar el V o V+ contant amb l’exposició que implica. Nosaltres vem colocar abans d’arribar al primer pitó un alien en una petita fissura invertida i un altre pitó. D’aquí a la reunió queden uns 10 metres sense cap seguro, i millor deixar la fissura ja que està molt descomposta i anar per la placa de la dreta, que rodarà una dificultat de III-IV.

equipantJ.Coma equipant el primer llarg (alien i pitó)

Arribarem a una repisa molt còmoda, amb dos arbres d’on farem una reunió amb bones vistes de la regió nord.

2on llarg

Aquest és el llarg graduat en A2+/6c-7a, que comença amb un parell de burils molt antics, d’aqui trobem 2 burils més sense xapa que vem llaçar amb cable d’acer i és aquí on hi ha la dificultat del llarg, concentrada en una secció a bloc en lleuger desplom. D’aquí comencem a trobar bolos més grans, anem a xapar a un spit…ueee!  i ja deixa de desplomar continuant per algun buril més fins a una fissura amb un clau i un buril…on podrem decidir si fer reunió sota l’ala o flanquejar directament a la següent fissura de la dreta per seguir amunt. Nosaltres vem fer reunió sota l’ala per evitar el fregament de la corda. És dificil graduar aquest llarg ja que la dificultat és molt concentrada i al escalar avista ja se sap…per això vem decidir de cotar-la de manera oberta entre 6c i 7a aproximadament. El millor llarg de la via!

lliure

3er llarg

Sortim des de sota l’ala a buscar la fissura de la dreta, hi ha un franqueig una mica tècnic…potser de V/V+ on abans d’arribar al primer pitó coloquem un alien gris en un petit forat  i seguim fissura amunt on trobarem dos pitons, seguits d’un arbust on podríem ficar una vaga i un altre pitó passat aquest. D’aquí a la reunió quden uns 10 metres sense cap seguro però amb una dificultat de III-IV.

pitoPitons que trobem a la via

Arribem a un gran pi, equipat per rapelar i on vem deixar-hi un maillon nou.

2013-05-29 15.12.04Reunió i Rappel al pi

4rt llarg

D’aqui a la cima hi ha un buril just sortir de la runió del pi i surts caminant còmodament per una rampa de III per arribar a coronar el lloro. Rotpunkt aconsseguit, tot avista i en lliure! 🙂

cim_lloroVistes d’agulles des del cim del Lloro, Montserrat

jordi xaviCelebració al cim

Descens

Trobem una instal·lació al cim de 2 spits amb cadena i argolla per rapelar. D’aquí la millor opció és baixar fins al pi i d’allà baixar fins a baix ja que possiblement la corda no ens arribaría.

rappelRappel des del pi al terra

Doncs bé, aquesta va ser l’ascenció en lliure al Lloro que vem fer J.Coma i X.Viadé, espero que us animeu i aqui us deixem les ressenyes actualitzades.

lloro actualitzat lliure

Anuncios

3 Respuestas a “Ascenció al Lloro de Montserrat en lliure

  1. Felicitats per l’article! I felicitats per l’activitat.
    És ben xulo llegir historietes així de romanticones.
    Només et volia aclarir que cap al 2000,o 2001,ja vam fer aquesta vieta en lliure. També a vista,recordo que la vaig graduar de 6b+,però si dius que és més dura,també m’ho crec. A mi també m’hi van portar. Vannsrrla genteta del Rodabosc (el Rebor,el Salvatget i em sembla que fins hi tot el Josep Maria!),vaia uns altres romàntics!!
    Apali a tibar fins que petin els burils!!!! :-p

    Salut!

    Willow

  2. Ei enhorabona pel rotpunk!
    Anaveu amb corda de 70? És a dir que amb 35 m de rapel vàreu arribar del pi blanc a peu de via?

    Salut!
    Aleix

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s