Montrebei: Sharma Project II

El primer post sobre el projecte de Chris Sharma a Montrebei ha despertat una forta polèmica, fet que em va portar a contactar amb Loucos de Pedra, l’escalador que va estar amb C.Sharma assegurant-lo a la via en qüestió.
L.Marques fruit de la polèmica que ha aixecat la via i de les converses que hem mantingut ha redacatat el següent post al seu blog i que jo us traduiex-ho aqui:

L’escalada a Montrebei té identitat, és un indret d’escalada tradicional, oberta des de baix i amb un equipament fixe mínim. Els escaladors locals intentent tancar les portes a nous estils d’escalada i han arribat a desequipar vies obertes amb parabolts recentment quan a Catalunya existeixen parets amb proteccions fixes i no entenem quina diferència hi ha amb les demes parets…

Hem tingut algunes crítiques per part d’anònims en referència al projecte de Chris en el blog i penso que és més qüestió  d’egoisme i manca de comprenssió i respecte cap a la línia proposada.

Bé, entenc totes les tradicions però quina diferència hi ha entre 5 o 20 bolts? Perquè les linies tradicionals poden tenir bolts a les reunions concretes  o seccions específiques i una linia de dificultat extrema no?? Si instal·les bolts extraïbles com a protecció fixa i es queden allà no és el mateix que utilitzar un bolt normal?

Recordem que la línia no passa per cap altra ja existent ni antic projecte.

Localisme, autoritarisme o intentar mantenir una norma que ja no existeix, no té sentit que s’apliqui a una nova proposta…

És la paret més increible que podia haber imaginat escalar. La línia s’ha creat durant 2 anys de treball, conquistada per Cris Sharma i Holger amb un estil de progressió artificial de bolts extraïbles des de baix i protegida posteriorment amb parabolts on moltes de les seccions tenen el seu ambient aeri.

Les tirades són molt especials:

-La primera és un 6c+ de fissures horitzontals positives en una roca gris de màxima qualitat i d’uns 60 metres.
-La segona i la més difícil segueix per una placa desplomada molt tècnica de peus i amb una dificultat de 8a+/b fins arribar un desplom, on comença una secció de boulder que eleva la graduació fins a 9a.
-El tercer llarg és un 8b curt d’uns 20 metres, que compta amb un lance a un monodit i amb preses més generoses que la segona tirada.
-El quart llarg jo diría que és un boulder darrera altre, començant per un boulder estil albarracin que venen ganes d’entrenar per poder-lo fer. Sortint del boulder entres a una secció d’invertides amb peus horribles i després una placa molt tècnica on els peus són mes generosos que les mans.
-El cinquè llarg…comença amb una petita aproximació de 8 moviments fàcils i a partir d’aqui un infern fins arribar a un diedre/fissura relativament fàcil per acabar.
-El sisè llarg és com una transició amb preses bones que sembla fàcil i estava equipada amb cordes fixes per accedir a la setena tirada.
– El setè llarg és de regletes micros, sempre sobre una roca excel·lent…

Tot això després de molta feina, n’ha sortit un projecte per la història de la mà de Chris Sharma. Ell mateix explica que la via és molt especial ja que concentra tots els estils d’escalada en una sola via… hi ha trams tipo albarracin, siurana, bruixes i molts altres…
La via, en termes de dificultat no és la més dura que ha fet…però confessa que és quasi impossible encadenar totes les tirades en un sol dia…

Va ser molt especial poder acompanyar el procès de retorn a la via, coneixer-la tota i poder escalar una mica. Vem anar-hi un total de 5 dies i va fer el 99% dels moviments i enllaçant seccions claus. També vem estar pplantejar l’estratègia que s’hauria de fer per encadenar-la en un dia…És possible!!!!

Finalment vem retirar tot el material fixe en la via…400 metres de corda i altres, i vem provar tots els ràppels directes i vem deixar la paret amb la sensació que estem donant un pas endavant!

Bones escalades…

Font&Photos: http://loucosdepreda.blogspot.com.es/